Inauguració: dijous 2 de desembre a les 19 hores
Dates: del 2 al 31 de desembre de 2010

Per celebrar les festes de Nadal, l'Espai Cultural Francolí, seu de teresarius: promotors d’art, exposarà a les seves tres sales l'obra de 10 artistes, set pintors i tres escultors, de diferents estils i tècniques, que exposaran per primer cop a la galeria. Us fem un breu resum de cadascun d'ells esperant que siguin del vostre interès.

TOMÁS ARRUGA La seva obra es caracteritza pel color i els diferents plans de les imatges pictòriques que semblen atapeir-se però alhora gaudir d'un espai propi suficient per dialogar, per expressar-se amb sensualitat, ingenuïtat i humor. En l'interior d'objectes quotidians o onírics, marcats per les grans línies i el color, a mesura que et vas apropant, cobren vida microespais en els quals continuen dialogant noves imatges i nous colors; personatges d'un submón en el qual viuen i es diria que juguen totalment abstrets i feliços en uns quants centímetres, aliens al que ocorre uns centímetres més enllà.

ALBERT BELLÉS El místic, el pagà, el religiós i el fantàstic es barregen en els seus quadres. Influït per contes i històries antigues, crea escrits sobre preocupacions personals i populars que el fan inventar personatges únics i fantàstics que més tard porta a la pintura de manera magistral. L'artista imagina sobre la concepció de la vida i la mort i crea mons imaginaris. Moltes vegades, els personatges solen navegar sobre fons inerts o eteris de sensació sense gravetat i els seus cossos s'omplen de color i textura, intentat que l'espectador observi, imagini i reflexioni.

AMADEU BONET Tot i que ha conreat, i continua fent-ho, diferents camps de l’art com la ceràmica, el tapís, el mosaic, la fotografia i el cartellisme, la seva passió actual es centra en l’escultura, peces on el ferro és el protagonista principal. Una part de la seva obra escultòrica es pot emmarcar en l’arte povera donat que utilitza la ferralla com a matèria primera per a crear. Darrerament investiga amb diferents materials (mosaic, vidre, pedra, fusta, ceràmica) que barreja amb el ferro per crear unes obres amb un estil ben propi. A les seves mans tres cordills fan un tapís, quatre ferros una obra d’art, que amb cinc rajoles mal trencades formen tot un univers.

ÉVA HEGEDÜS Les seves escultures de pedra es configuren amb obertures i els dóna formes arquejades, produint la il·lusió de gegantines i monumentals pedres. Aquestes obertures, o esquerdes gravades a la pedra, li porten a un món interior; així les formes exteriors emboliquen l'espai interior com si del seu niu es tractés, el protegeixen i li donen refugi, produint la sensació de cova, úter, abraçada, bressol. Aquestes obertures, a més de deixar escampar-se a la llum pel seu espai interior, creen una relació entre el món interior i l'exterior, movent-se a la frontera, estant alhora dins i fos. Amb una afinació minimalista dels elements plàstics, aconsegueix, malgrat la construcció forta de les seves escultures, formes naturals amb superfícies fràgils i plenes de moviment i vida.

PEPE JIMÉNEZ ESPEJO El territori mental de la creació es fa físic en la tela; se li dóna forma organitzada a la imaginació. De vegades, es parteix d'una idea que sembla que vol estructurar-lo tot; però afortunadament l'atzar contamina prou i evita que l'obra només tingui continguts purament informatius. La pintura, passejant pel color, ha de buscar l'emoció i el suggeriment, perquè aquesta és una altra forma de compromís. En la creació plàstica només s'han de fer les preguntes necessàries.

CARMEN G. JUNYENT La seva obra pictòrica alterna sèries de retrats i altres, com la dedicada a la mirada, amb paisatges. Els seus colorits retrats pertanyen a cultures molt diferents entre si, però tots ells tenen un denominador comú, l'expressió de l'estat d'ànim interior a través dels seus ulls. Es tracta de mirar més enllà, d'expressar compromís, de constatar força anímica, que mediatitza el plàstic, per assentar-te de manera condensada al camí. Els ulls són el retrat fotogràfic que prescindeix de robes limitadores, permetent-nos contemplar l'interior de l'ésser humà, que transporta l'espectador a constatar com la sensualitat es manifesta al si de la superfície reflectora dels ulls de qui és objecte de l'atenció de la pintora barcelonina.

IMA MONTOYA La seva obra és reconeguda internacionalment i reflecteix la seva vida nòmada, plena d'experiències impregnades de diverses cultures (Barcelona, Londres, Tòquio, Bilbao, Moscou, Budapest). Els seus quadres són plens d'energia, ritme i moviment, amb especial atenció en la cultura urbana i en la identitat de l'individu en la societat contemporània. Influències, tècniques i formes donen com a resultat una obra multidisciplinària on l'única constant és el canvi, el moviment com a reflex de l'estètica actual.

NACHO MUR Obra evocadora i suggestiva, els àgils traços de la qual dibuixen una poesia sorprenent i inusual. Concep l'art com una forma de parlar-li al cor de l'home. La seva obra es mou de vegades entre un embolic de color i signes, i en altres ocasions sembla fer sorgir de la tela banderes deconstruïdes, que desdibuixen fronteres i s'apropen al fluix natural de la vida. L'aigua li brinda el moviment necessari per buscar a través del color, amb la tèmpera i l'aquarel·la, i ajudades per la llum i la foscor, l'expressió verdadera de l'ésser del color. A la seva obra s'aprecia l'empremta de Jasper Johns o de Mark Rothko, però amb un toc d'inspiració pròpia, en forma de buf poètic.

JOSETXO SANTOS En aquesta exposició ens mostra dues de les seves múltiples sèries, diverses en estil i tècnica. En la sèrie "Mis personajes", les figures, de ferro forjat fredament, són personatges representats amb enganyosa senzillesa, ja que l'artista parteix d'un minuciós estudi, pas obligat per assolir la síntesi de forma i contingut amb què plasma la genuïna essència de cada personatge. A les peces pertanyents a la sèrie "Pleg-art", l'escultor tria la xapa d'alumini i la colpeja, o la sotmet a premsatges, fins a assolir un esbós de figuració. No en desitja més que insinuar-lo a penes; el resultat és que l'espai buit s'ha convertit en l'element sugeridor: quina forma, ara absent, embolicaven aquests plecs abans de produir-se la seva obertura? Aquest buit que atreu la mirada, tanca per si mateix el nucli significatiu de l'obra.

JOAN SUREDA La seva obra expressa tranquil·litat i repòs així com alegria amb una original distribució dels elements en la tela, mantenint l'equilibri sense descuidar l'efecte òptic que produeix el color, obtenint la sensació de moviment donant vida al conjunt de l'obra. En aquesta ocasió ens presenta la relació i dependència de música-home, que segons la teoria Grega de l'éthos, aquesta pot crear emocions i estats d'ànim en l'èsser humà. L'estat corporal i espiritual de l'home pot ser influït o modificat per la música. Tot el cosmos és harmonia i número (segons Pitágoras), la música descansa sobre unes lleis numèriques així com també l'home està determinat en cos i ànima per l'harmonia i el número. L'artista parteix d'aquesta base per a la creació d'aquesta col·lecció.

Espai Cultural Francolí
C/Francolí 13-15 principal, 08006 Barcelona Com arribar
Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 19h
Dissabtes: visites concertades.