EXPOSICIONS DESTACADES
'Vermell a part. Art Contemporani Xinès de la Col.lecció Sigg ', Fundació Miró, Barcelona. Ampli panorama de l’art xinès més recent a partir dels fons de la col·lecció d’art xinès contemporani més exhaustiva del món, formada per Uli i Rita Sigg. Consta d'obres de tots els estils i dels artistes més importants que han sorgit a la Xina des de l’època del realisme socialista fins als nostres dies. Fins al 25 de maig.
'Zhù Yì! Fotografia actual a Xina', Palau de la Virreina, Barcelona. Invitació a descobrir la nova Xina a través de la selecció de 109 obres creades entre el 1994 i el 2006 pels 31 artistes que participen en aquesta exposició, que confronten els usos de la història i de la realitat de la globalització avui dia. Fins al 25 de maig.
'Alice Creischer', MACBA, Barcelona. L’obra d’Alice Creischer (Berlín, 1960) s’articula a l’entorn de la recerca d’instruments de visualització de les formes, moments i situacions en què la història del capitalisme es converteix en relats d’explotació, exclusió i distorsió de la democràcia.
Creischer investiga les relacions entre la política oficial, els negocis i la cultura a través d’instal·lacions , dibuixos i collages, articles i textos
. Fins al 18 de maig.
'El Romànic i la Mediterrània', MNAC, Barcelona. Al segle XII Ramon Berenguer IV va posar en contacte els comtats catalans amb dos dels grans centres creatius de l’Europa meridional: Toulouse i Pisa. Aquesta mostra permet un acostament complet a aquest moment artístic, en què es duu a terme la renovació del paisatge monumental d’aquests territoris. Fins al 18 de maig.
'Raghu Rai', Casa Àsia, Barcelona. L'exposició d'aquest fotògraf indi, mogut per l'instint i la creativitat, pretén ser la mostra antològica més completa realitzada per l'artista fins avui a Espanya, i engloba un període crucial de la història de la Índia contemporània, de 1964 a 2007. Fins al 27 d'abril.
'1970-2001', Fundació Suñol, Barcelona. Aquesta segona part de la col.lecció es centra principalment en els anys 80 i 90, i conté algunes obres d’art conceptual, minimal i arte povera, tendències que van tancar un cicle. El que va unir aquestes noves generacions d’artistes va ser que totes elles es qüestionaven la validesa de les avantguardes històriques, a partir d’una certa percepció d’afebliment en el progrés de l’art, de crisi del subjecte i del moviment modern. Fins al 31 de desembre.
