TORNER DE SEMIR
Nascut el 1938 a la Garrotxa, Miquel Torner de Semir sempre s'ha sentit atret per l'Edat Mitjana. El seu mestre, Ricard Marlet, el va endinsar en el Modernisme i Noucentisme català. Altres grans influències són Velazquez, les tendències artístiques de la pintura parisina del segle XX, Giotto i el Renaixement Italià. Tot plegat fa que la seva obra, tal i com ell mateix afirma, estigui entre el vell i el nou.
El pintor marca amb fortes i precises línies les siluetes dels principals elements de cada composició i fa servir els colors plans i purs per expressar els sentiments. La seva paleta es gairebé sempre alegre, de colors vius. Quan li és factible fa el quadre dins del quadre, i encara fa per manera que en els seus fons hi hagi interpretacions i signes de caire abstracte. D’aquesta manera aconsegueix una positiva relació entre les diverses formes d’expressió artística que el motiven i el seu llenguatge plàstic es fa molt més ric i atractiu.
Té un estil propi que es fonamenta en la senzillesa de la realització dins d’una composició molt ben estructurada. Les seves conegudes, valorades i buscades figures femenines, conegudes com menines, tenen les formes pausades de l’art religiós i expressen la serenor a la que han d’obeir totes les realitzacions de l’esperit. La figura li serveix per demanar ordre i ritme en les accions humanes, la seva pintura és ètica. Comunica amb facilitat sensacions positives en aquells que coneixen la seva obra.
|
|
