JOSEP GUIXÀ : DE MÀGIA,  DE PORTES…

teresarius: promotors d'art en col·laboració amb la comissaria d'art Marcenia Baqués organitzen a l'Espai Cultural Francolí de Barcelona una exposició del reconegut artista català Josep Guixà.

En pocs anys s'han presentat diverses exposicions individuals de l'artista català Josep Guixà, mestre de mestres quant a estructures i materials es refereix. No en va tota la seva experiència en el camp professional de la construcció l'ha alternat amb una fèrria disciplina en la investigació i creació de textures, consistències, traços, colors, espais i suports, que han aportat, a la seva creació artística una plasticitat i originalitat excepcionals. La seva densa i llarga trajectòria en aquest meravellós ofici espiritual li ha valgut reconeixements de crítics i públic.

Sobre les seves "construccions", tal com assenyalava Arnau Puig sobre la sèrie dedicada a Gaudí, Guixà ens restitueix la grandiosa obra de l'arquitecte a través d'uns complexos matèrics hàbilment construïts, amb forta textura i lluminositat, que no intenten copiar a Gaudí sinó fer-nos-ho sentir en altres dimensions. "Amb Gaudí, Guixà ens va sorprendre amb detalls de la Pedrera i del Parc Güell, de la Sagrada Família i de la Casa Batlló. Detalls que gràcies a la seva màgica paleta ha pogut recrear com a investigació i homenatge, sense pretendre apropiar-se d'una realitat total que el transcendeix. D'aquí la seva particularitat.

Seguint amb aquesta línia del detall, Guixà ens presenta en aquesta ocasió un tema que ufanosament ens ve recreant des de fa algun temps: una sort de façanes, portes, finestres, balcons, alguns emmarcats (mai millor dit), als seus propis paisatges rurals, les característiques primordials del qual són aquesta voluptuositat matèrica i consistent de la que parlàvem anteriorment. Realitat intensa, de vegades descolorida i enderrocada gairebé misteriosa i lúgubre en altres, on el pas del temps es pot tocar amb l'alè i la mirada. Llavors la realitat evoca nostres velles construccions, les d'antany, les del poble, les de la vella casa o carrer, fins i tot les de l'ànima... Aquelles que es perpetuen com a muts testimonis dels avatars de la nostra existència. Entrades o sortides (segons es vegin), que sempre tancades amaguen "esdeveniments" íntims, particulars, personals, sagrats. Cada una d'aquestes "obertures" impossibles, contenen la màgia del desconegut. Guixà ho aconsegueix. Us convidem a "tafanejar" entre les seves denses escletxes.

Inauguració: dimarts 10 de juliol del 2007 a les 19 hores
Dates: 10 a 24 de juliol del 2007

Espai Cultural Francolí - C/Francolí 13-15 principal, 08006 Barcelona - 932 398 877
Horari: dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, dissabtes visites concertades

CARMEN JURADO

L'obra d'aquesta artista de Barcelona té grans dosis de misteri, en ella trobem elements del sinistre, del putrefacte, del que sembla mort, però de vegades encara vessa sang i es resisteix a desaparèixer.

La sang participa com un ingredient essencial en gairebé totes les seves obres, que ens parlen d'elements trencats, perduts, amb inevitable dolor, elements que sembla han de ser esgotats fins al trencament del que ja no pot servir-nos i ens impedeix avançar.

La pròpia Carmen Jurado ens proporciona la clau de la seva obra: "No tinc cap altre projecte que no sigui el de desossar la vida, la meva, sobre teles, fustes, papers... No vaig a la recerca de coses noves. Vull submergir-me en la part oculta del de sempre, vull terra, carn i sang, tenebra, foc, quimera, somni, víscera, os, metàfora. Quan pinto visc doblement. "

En la sèrie dels "Sense Boca" la despietada cirurgia del pinzell, elimina la boca, l'entrada al cràter de dir i callar, on vibren, el secret, el crit, el plor, la mentida... Sense la boca, entrada i desguàs, a la mirada li resulta difícil no tenir veu. Carmen Jurado busca desesperadament al rostre del monstre, allò que el va fer ser, el que va provocar en ell la mirada cruel, emmarcant-ho als paisatges bromosos de la infantesa, mai innocent.

Inauguració: dijous 5/7/7 a les 19 h

Dates: 5 al 18 de juliol de 2007

Galeria Red03: St. Antoni dels Sombrerers 5, Born, Barcelona - www.red03.com
Horari: de dimarts a divendres de 15 a 21h - dissabtes i diumenges d'11 a 21h

L'encontre entre l'ésser humà amb el "transcendent", pot prendre les formes més diverses segons les característiques i les circumstàncies de cada individu; pot ser èxtasi místic en els esperits religiosos, utopia política en els reformadors socials, pot ser l'amor en els temperaments apassionats i pot prendre forma artística en els qui tenen sensibilitat estètica. El fonamental és que sempre es tracta del contacte profund amb una realitat que sobrepassa el merament individual, que posa en suspens les barreres conscients i s'obre per rebre informació que emana de la "totalitat". En aquest moment el particular, l'aparent i l'accidental, desapareixen per deixar lloc a l'universal, a l'essencial i al permanent. Quan l'art neix en aquest territori de llibertat, l'èxit, l'acceptació, passen a un segon terme i el veritablement important és el procés creatiu mitjançant el qual l'artista adquireix la certesa que el seu treball és transcendent.

Aquest és el cas de Luis Ignacio Carías, qui expressa a la seva obra realitats elementals que treballa sense esbossos previs en un procés cap endins, sense titubeigs, amb una gran seguretat, deixant de costat els coneixements acadèmics per guiar-se per la intuïció a la recerca d'un minimalisme líric carregat d'espiritualitat. L'absència del color en alguns casos, la presència de textures, la tela, són els elements constitutius d'un llenguatge plàstic afí a grans figures de l'art contemporani.

L'obra de Luis Ignacio Carías és una invitació per gaudir de la bellesa de l'espoliat i per intentar recórrer i experimentar el nostre propi territori de llibertats.

Myriam Robles
Directora del Museu Sacro de Caracas