JOAN JOSEP THARRATS (Girona, 1918 – Barcelona, 2001)
Pintor català, gravador i historiador de l'art. És un dels màxims exponents de l'art informalista a Espanya.
Ha realitzat nombrosos mosaics, escultures i ceràmiques, la qual cosa indica la seva preocupació per integrar el seu art a l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatge. Al terreny del gravat va inventar el procediment de la "maculatura", barreja de monotip, sobreimpressió, enverinat i pintura manual.
Va ser fundador del grup Dau al Set el 1948, amb la qual cosa va contribuir a afermar la renovació plàstica barcelonina. Simultàniament va fundar la revista que va portar el mateix nom, els texts del qual escrivia alhora que dirigia l'edició fins a crear un llibre-objecte d'altíssima qualitat. Després d'una etapa surrealista relacionada amb el Dau al Set, va derivar a l'informalisme el 1954, corrent tachista que dóna més importància a la taca que a la matèria, la gestualitat o l'espai. Els colors de les seves obres són càlids, d'influència mediterrània.
Va realitzar els seus estudis entre Béziers, Girona i Barcelona. Aquí el 1935 va començar els seus estudis a l'escola Massana, peró la Guerra Civil Espanyola va trencar els seus estudis fins a 1942, que va recomenzar la seva activitat artística.
El 1950 va realitzar la seva primera exposició individual a les galeries Jardín de Barcelona. Des de 1954 va exposar regularment a la Sala Gaspar de Barcelona, així com el 1955 a Estocolm i Nova York, el 1959 a la V Bienal de São Paulo i a les Bienals de Venecia de 1960 i 1964. El 1966 va fundar l’Associació d’Artistes Actuals. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1994 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya, ingresant aquest mateix any a la Real Academia de Belles Arts de Sant Jordi.
La seva obra es pot trobar, entre altres, als següents museus: MOMA; Museu Guggenheim, Nova York; Tate Modern, Londres; MACBA; Museu Nacional Centre Art Reina Sofia, Madrid.
|
 |