|
El llenguatge triat, LA CERÀMICA.
La ment juga amb la sensualitat de la terra i segons el moment i la tècnica triada serà el resultat.
El fil conductor, la persona, és l’excusa que em permet donar contingut a la obra.
Durant els anys de dedicació a la ceràmica un seguit de personatges amb actituds quotidianes han omplert, plats, rajoles, murals, de diferents formes i mesures. PAMPHILOS defineix les seves actituds sempre bonifacies que observen la situació sense pretensió de canviar res, simplement decorar i alegrar el moment que els hi ha tocat viure.
El temps ha convertit aquests personatges plans en principi amb escultures. Volums, textures, contingut i tècnica aporten força a aquests sers bons que conformen el meu imaginari.
Planxes de fang, esferes tornejades, serigrafies, gres, refractari, esmalts porcellanes, ferros forjats, o trobats, filferros, cargols, peces úniques o repetides, tots aquests elements formen part del meu univers, per altre banda limitat.
El diàleg constant amb la ceràmica em reconcilia amb la meva assumida limitació.
Mercè Coma |
